Filla petita d’una família menestral, Carme Bravo Roy (Gironella, 1919- Barcelona, 2007) va aprendre les primeres lletres amb la seva mare, mestre retirada. Descobreix la seva capacitat musical al mateix temps.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Barcelona tota la carrera de piano amb els millors professors de l’època, obtenint les màximes qualificacions i premis extraordinaris en les diferents disciplines.
Va iniciar la carrera pianística a Barcelona, on va actuar amb l’Orquestra de la ciutat sota la direcció d’Eduard Toldrà.
Més endavant es va traslladar a París, becada per l’Ajuntament de Barcelona, on va poder ampliar els estudis amb els eminents professors Lazare Lévi i Magda Tagliaferro. Va rebre savis consells de l’insigne pianista Ricard Viñes. Va actuar a França, Itàlia i Holanda amb repertori clàssic i espanyol.
L’any 1941, en un concurs d’interpretació va conèixer Frederic Mompou, que formava part del jurat. Neix entre el Mestre i la jove pianista una profunda amistat que acaba en matrimoni l’any 1957. La seva coneixença amb Frederic Mompou fa que el Mestre torni a compondre després d’anys de crisi creativa.
A partir del matrimoni amb Frederic Mompou, Carme Bravo va interrompre la carrera pianística i es va dedicar plenament a la pedagogia, per la que sentia una gran vocació. Fou professora de piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona i de pedagogia a l’Escola Universitària del Professorat, també de Barcelona.