Fuig de les guerres i torna a Barcelona l’any 1941 (i ja hi roman fins l’any de la seva mort). Coneix a la que serà la seva esposa, la pianista Carme Bravo. I torna a compondre, tancant el parèntesi de sequera eixorca. Inicia aleshores un període de creació que durarà fins l’any 1979, en que un problema de salut talla per sempre més la seva obra.
El món musical de Mompou és un món amb abundància de colors, sons i imatges, tota la petjada de la Catalunya que envolta a Mompou. Un home tranquil i observador, va atendre i va cercar la forma d'expressar els profunds sentiments que s'ocultaven al seu interior. Un individu tímid i de veu suau, la seva música reflecteix els seus pensaments i idees que representen l'home que va ser.
La seva obra estat sobretot per a piano, degut a la seva formació com a concertista, amb algunes de les seves peces també per a altres instruments i, molt especialment, per a la veu humana, de la que fou un gran conreador. Cançons seves han aconseguit una fama mundial.
Ell mateix va dir: "La millor paraula és la paraula no dita, com tots sabeu, sóc un home de poques paraules i un músic de poques notes". "La música està escrita per a allò inexpressable, voldria que ella semblés sortir de l'ombra per a tornar de nou en ella. Em trobo en l’obligació de trobar noves formes, crec que mai podré tancar la meva música en un món massa correcte.

" Escrivint sobre la seva pròpia “Música Callada”, Mompou va dir: "Aquesta música no té aire ni llum. És un dèbil batec del cor. No se li demana arribar més enllà d'uns mil•límetres en l'espai, però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit. Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i solament pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la gran bòveda freda de la nostra soledat. Desitjo que la meva música callada, aquest nen acabat de néixer, ens aproximi a un nou calor de vida i a l'expressió del cor humà, sempre la mateixa i sempre renovant."
La seva obra el feu mereixedor de nombrosos guardons, premis i publicacions.